ACTIVITAT1

9 de juny 2016

---

ACTIVITAT 1

Què és el modernisme en la arquitectura de Catalunya ?

El modernisme català va ser un moviment politicocultural que desitjava transformar la societat catalana. Es desenvolupà de Catalunya, especialment a Barcelona, al llarg d’unes tres dècades, entre 1885 i 1920 aproximadament. Encara que el modernisme sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada.

Quina importància té el modernisme en el patrimoni i arquitectura de Sant Cugat ?

Sant Cugat del Vallès va tenir una activitat bàsicament d’agricultura, i sobretot de vinya, conreu. L’any 1877 es va inaugurar la carretera de Gràcia, va des aïllar Sant Cugat i va ajudar al comerç amb Barcelona. Gracies a la proximitat i l’agradable entorn de la serra de Collserola, feien de Sant Cugat un lloc ideal per construir una casa amb un estil modernista com moltes ja construïdes a la ciutat de Barcelona. 

CASA ARMET

Ferran Romeu i Ribot fou l’arquitecte que va dissenyar la casa Armet, en els anys 1898-1899. Es considera el primer i millor exemple del modernisme a Sant Cugat, va ser construïda per encàrrec de l’estiuejant barceloní Manuel Armet. Hi ressalten la modulació en línies rectes i el maó, la ceràmica i les estructures de fusta i forja. A la façana principal hi ha la torre mirador amb coberta de ceràmica en forma de pinacle.

                                  

I al carrer Barcelona, les quadres i caves, la torre del molí de vent que accionava la bomba elevadora d’aigua del pou i el dipòsit on aquesta s’emmagatzemava, sobre una estructura de maó.

     

                                          

CELLER COOPERATIU  

El celler cooperatiu és un projecte de Cèsar Martinell per encàrrec del Sindicat Agrícola y Caixa Rural de San Medir, era una associació que agrupava bona part de la pagesia local per a l’elaboració, conservació i comercialització del vi. L’edifici, de tradició modernista, consisteix en un conjunt d’arcs parabòlics, construïts amb maó vermell, que sustenten una coberta amb voltes catalanes tensades per tirants de ferro. Acollia els molls de descarrega del raïm i la sala de tractament inicial del raïm i del most. A l’interior encara es conserva part de la maquinaria i els cups emprats en aquesta fase d’elaboració del vi. L’augment de producció dels anys 40 va impulsar la seva ampliació. Als anys 60 la Cooperativa va entrar en decadència, i cap a finals de la dècada de 1980 es va abandonar la producció.  

               

MERCAT DE PERE SANT

El mercat és el lloc fonamental de qualsevol població. Antigament en el mercat els ciutadans convivien per intercanviar aliments, productes...

Trobem sempre el mercat tradicional el costat del monestir de la ciutat.

Aquest tipus d’edificis es comencen a construir a finals del segle XIX, moment en el qual els ajuntament nous intentaven fer un edifici central.

Damunt el solar de la desapareguda església de Sant Pere d’Octavià es va construir el primer mercat de Sant Cugat l’any 1911. Un tipus d’edifici molt representatiu dins la tradició modernista i noucentista catalana.

La façana està feta de maó amb ceràmica de motius en blau sobre blanc. Es poden remarcar les obertures, arcades, pilastres d’entrada, finestres i arcs parabòlics falsos. L’any 1927 es va ampliar amb una segona nau dissenyada per l’arquitecte Enric Mora. I posteriorment es van afegir els porxos de les peixateries i una marquesina a l’entrada, damunt la qual sobresurten un rellotge amb ornamentació de ferro forjat i ceràmica, un penell piramidal amb una campana, un parallamps i una sageta amb l’escut de Catalunya. L’any 2009 va ser rehabilitat.

                               

TERRISSERIA ARPÍ 

Aquesta gran casa va ser construïda per la família de terrissaires Arpí. La terrisseria va produir peces de vaixella i principalment ornaments ceràmics d’arquitectura. Tenien l’obrador, amb el forn i les basses per al fang i els vernissos, a la part posterior, juntament amb les estances d’ús agrícola, on hi tenien animals, estris del camp i un celler. Proporcionava gran part del material de contrucció per les cases dels ciutadans de Sant Cugat. La façana-mostrari que dóna a la plaça històricament era la part administrativa de la empresa i demostrava la importància que tenia la fabrica. Ens ha cridat l’atenció la llarga balconada que esta recobrint la façana principal.

                                 

CASA MOJICÀ

Edifici unifamiliar aïllat projectat l'any 1930, per Andrés Calzada. És un edifici harmoniós, molt en la línia del Noucentisme d'influència europea. Les façanes estan ornamentades amb ceràmica crua, remarcant les obertures i cornises. A la façana que dóna a l'avinguda de Gràcia hi ha una mansarda amb un coronament de referència barroca semblant al capcer de les façanes laterals. A la mateixa façana principal cal destacar també el relleu amb la imatge de sant Jordi el treball de forja de la barana. Actualment és una llar d`infants.

                   

CASA MONÀCO

Constitueix una de les obres més representatives d'Eduard M. Balcells, situada al barri d'estiueig del Pla del Vinyet. Va ser edificada cap a la fi del segle XIX i reformada per Balcells l’any 1910. La reforma va redissenyar les façanes amb un acabat que imita un encoixinat i un conjunt d'elements decoratius propis del Modernisme historicista.

A banda de la casa, cal destacar també la pèrgola de columnes salomòniques del jardí, que van ser adjuntes pel propietari Sr. Gil l’any 1950.

                                          

CASES D’ENRIC PI

Juli Batllevell fou l’arquitecte d’aquestes dues cases bessones l’any 1907. Van ser construïdes per Enric Pi i Cabanyes, destaca el disseny modernista de la balustrada i dels ornaments florals i vegetals que envolten les obertures, fets amb motllures de morter. També ressalta el treball de serralleria dels balcons, de barana bombejada.

                                 

1 → MERCAT DE PERE SAN

2 → TERRISSERIA ARPÍ

3 → CASES D’ENRIC PI

4 → CELLER MODERNISTA

5 → CASA ARMET

6 → CASA MOJICÀ

7 → CASA MIR

8 → CASA MONÀCO

   

ACTIVITAT 2 ARXIU

10 de Juny

ACTIVITAT 2

Logo de l’Arxiu Nacional de Catalunya

QUÈ ÉS L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

L’Arxiu Nacional de Catalunya és la institució arxivística cabdal del país, encarregada d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Creat l’any 1980, està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural.

PRINCIPALS FONS DOCUMENTALS D’AQUEST ARXIU

A l’arxiu pots trobar des d'un document alt medieval, del segle X, com és l'acta de dotació de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a una carta d'Albert Einstein, o les Actes del Consell de Govern de la Generalitat republicana de Catalunya, entre molts i molts altres...

FUNCIONS BASIQUES DEL ARXIU

Les principals funcions del arxiu serien:

Administrar, salvaguardar i preservar els arxius i registres del Govern i de l’Administració pública de Catalunya així com els d’individus, d’organitzacions i d’entitats catalanes per tal que les persones descobreixin, usin i aprenguin d’aquest patrimoni documental.

Afavorir la consolidació d’una societat lliure, oberta i democràtica en assegurar l’accés als documents, instruments essencials que garanteixen l'exercici dels drets dels ciutadans i el control de les actuacions dels poders públics.

Facilitar la comprensió històrica de la nostra identitat nacional i donar suport a la vida cultural i intel·lectual dels catalans.

PRINCIPALS ESPAIS/ SECCIONS DE L’ARXIU

L’arxiu esta estructurat en 8 àrees diferents i serveis que asseguren una correcta prestació de serveis.

L'Àrea dels fons de l'administració conserva i gestiona els testimonis documentals produïts per l'Administració pública a Catalunya, especialment durant el segle XX.

L'Àrea dels fons històrics recupera i gestiona tota aquella documentació que té un relleu especial per al coneixement de la nostra història col·lectiva.

L'Àrea dels fons d'imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic als documents d'imatge i sonors en els seus diversos suports, que han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental.

L'Àrea de reprografia i noves tecnologies duu a terme els programes de reprografia dels fons, alhora que fa el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental, i elabora, si s'escau, els programes pertinents per a la seva implementació a l'Arxiu.

L'Àrea de restauració duu a terme les tasques de control, preservació, conservació i consolidació material dels documents que custodia l'Arxiu, alhora que impulsa programes de preservació documental en col·laboració amb d'altres institucions públiques i privades.

L'Àrea d'informació proporciona els recursos d'informació i assessorament als usuaris i gestiona el servei de consulta als fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics de l'Arxiu. Coordina el funcionament de la sala de consulta i de la biblioteca.

L'Àrea d'acció cultural en la vessant de projecció, difusió i comunicació duu a terme totes aquelles accions de tipus cultural encaminades a donar a conèixer als diferents segments de la societat els fons documentals i els continguts de l'arxiu.

El Servei didàctic potencia entre el professorat i l'alumnat de secundària la didàctica de la història amb fons d'arxiu. Ho fa  mitjançant la utilització dels fons documentals de l'arxiu com a font per a l'estudi i la recerca i elaborant recursos documentals i didàctics específics.

PROCÉS PER TAL DE PODER GUARDAR LA DOCUMENTACIÓ A L’ARXIU

Tan aviat com arriben els documents pel moll de descàrrega, l'ANC els aplica un primer tractament preventiu de fongs i una primera classificació. A continuació es realitza un tractament arxivístic, un conjunt d'operacions sobre la documentació que fa possible l'accés dels usuaris als documents i en garanteix la conservació. Aquest procés de conservació consta de dos nivells d'actuació: la conservació preventiva i la conservació curativa o restauració. Finalment, els documents s'ubiquen al dipòsit que escau.

L’activitat que hem  dut a terme ha estat viure la experiència de ser arxivers per un dia.

ACTIVITAT 3

13 de juny 2016

ACTIVITAT 3

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio  pública catalana. Actualment, aquest grup està format per la mateixa Catalunya Ràdio i 3 emissores més:

• Catalunya Música és la emissora que emet música clàssica i contemporània. Destaca per la gravació i la transmissió en directe de concerts, cicles i festivals.
• Catalunya Informació és l'emissora informativa. Dóna un servei de 24 hores fent informació generalista en català. Hi són habituals les retransmissions en directe
• iCat és el portal de la música i de la cultura emergent del grup d’emissores de Catalunya Ràdio. Integra  l'emissió en directe de sis canals de ràdio online, àudio a la carta, programes, informació musical i cultural, concerts i concursos,  amb una total integració amb les xarxes socials.

L`emissora va tindre inici L'1 d'octubre del 1982 per Jordi Costa i Riera com a director del projecte de Catalunya Ràdio inicialment.

L'any 1983, la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, va decidir engegar la seva primera emissora de ràdio, amb un  objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalana. El 28 d'abril del mateix any comprà parts dels locals de la Diagonal  614, on s'instal·laren els estudis de la futura Catalunya Ràdio, i el 13 de maig s'aprovà la nova emissora coneguda com Catalunya Ràdio.

Els logotips de l`emissora han anat evolucionat en el llarg del temps:

   Des del 1983 fins al 1993

 Des del 1993 fins al 1998

 Des del 1998 i segueix durant actualment

Feu una recerca a través d’Internet, i a partir de localitzar el podcast del programa “La Vida” del dilluns 13 de juny, expliqueu el tema principal del debat radiofònic i feu un breu resum sobre aquest debat i les principals postures enfrontades.

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-vida/shaurien-de-permetre-les-pantalles-a-la-via-publica-per-seguir-la-roja/audio/925024/

El dilluns 13 de Juny, vam poder assistir en directe en un debat radiofònic sobre unes preguntes relacionades amb pantalles el carrer per veure la selecció espanyola o no.

Dins el debat hi havia dos confrontacions dels ollents assistits, ja que darrera de tot hi havia un tema relacionat amb la política.

La principal pregunta que es feien els ollents del debat era: Qui paga les pantalles en les zones públiques? Ja que hi ha gent que no està d’acord amb el tema, i en contra que les pagui l`ajuntament.

I a més de pagar la festa dels aficionats, tindríem que pagar la seguretat necessària.

Ens van donar la paraula a l`escola, i principalment pensàvem que actualment com van les coses no caldria fer una despesa en un tema que la majoria de ciutadans  estan en contra i podríem gastar una part dels calers en coses més necessàries. Com bé va dir el Quim, la selecció espanyola el ser una cosa pública ho hauria de pagar l`ajuntament.

Desprès de crear una enquesta a través del Twitter per Catalunya Radio buscant altres opinions dels ciutadans de Barcelona. El 61% de persones assistides a l`enquesta estaven en contra amb les pantalles al carrer per veure la selecció espanyola, i el 39% estava a favor.